A la tardor, anem a buscar bolets!

Com molts de vosaltres sabreu, ahir no us vaig poder fer cap publicació. No patiu, les excuses són bones i exquisites... Què, encara no us en feu la idea? Sí, vam anar a buscar bolets, bueno, com a mínim ho vam intentar. Així doncs, i per donar alegria en aquest diumenge, avui faré una entrada diferent, una publicació de la que també en podrem aprendre, no patiu! 

UNA EXCURSIÓ EXQUISITA

Després d'aixecar-nos ben dora i de fer aproximadament uns 100Km de cotxe des de Barcelona, vam arribar al Berguedà, concretament als voltants d'un poblet ben bonic, Vilada. La veritat és que no teníem planejat on fer-nos caure, però vam pensar que aquest territori seria fantàstic per caçar algun bolet. De fet, us he de dir que, després de la mala temporada de bolets que vam patir l'any passat, aquest any tampoc teníem gaires espectatives, ja que tot i que aquests últims dies havia plogut força, i això és genial pels bolets, em sembla que, ara per ara, hi faltava una miqueta de sol!  

Després d'unes hores de passejar el cistell i utilitzar el nostre bastó per escorcollar tots els racons, vam trobar el primer rovelló. Mare meva, quin rovelló! Mireu, mireu: 

Il·lusionats per la gran descoberta vam pensar, si n'hi ha una, n'hi deuen haver més, no? Doncs, em sembla que la nostra intuïció no va ser gens encertada, ja que pels voltants vam trobar de tot menys rovellons. A més, ja ho diuen: si trobem una "llora", vol dir que ben aprop hi podem trobar rovellons. Us ben asseguro que de llores n'estava ple! 

Bé, després de separar-nos i de fer senyals sonores (Ei!, Pst!, Uo!), al retrobar-nos vam compartir un bon grapat de bolets que us ben asseguro que estan boníssims. A més, n' hi havia un bon munt. Això sí, eren difícils de veure. Però, la gràcia és que quan en trobes un, en trobes més al seu costat! Aquests eren petits, però n'hi havia de ben grans!

Finalment, al cap d'unes tres hores llargues vam decidir anar a dinar i gaudir de la gastronomia de la zona. La veritat és que després d'un matí energètic, aquell menjar ens va reanimar. Mare meva, quins plats, quines carns, quines salses... Enveja pura i dura! Jo vaig menjar pèsols negres, una varietat del pèsol que es cultiva al Berguedà, un cop cuit té un color negre i una textura i gust similar al cigró. Nyam! 

Cliqueu a la imatge per veure'n la recepta

Perquè us en feu una idea, us adjunto la fotografia final de l'excursió boletarie. Què, al final la collita no va estar gens malament oi? Ahir estavem cansats, però satisfets. Ah! Els rovellons i els camagrocs estaven boníssims!