Des les noves tecnologies a l'oblit de l'escriptura

No hi ha cap mena de dubte que els avenços tecnològics han canviat la forma de viure de les persones. Us enrecordeu quan no teníem mòbils? La veritat és que han passat tants anys que a vegades costa recordar... Abans per quedar per fer un cafè ens havíem de posar d'acord en un hora i lloc concret o bé utilitzar el telèfon odinàri (us he de dir que tenia el seu encant). Quantes vegades ens havia passat quedar amb una persona i esperar-la perquè feia tard? Avui dia, les persones que feien tard ho continuen fent, no obstant tenen la possibilitat d'avisar al moment... Sense dubte, les eines comunicatives ens han aportat rapidesa, eficiencia i un munt de possibilitats relacionals.

Presumim? 

Gràcies a l'aparició de les noves tecnologies, l'educació també ha fet un pas endavant en el descobriment i la utilització d'eines i recursos educatius, en aquest aspecte tampoc cal oblidar el gran augment de llocs web i plataformes que ens permeten conèixer i aprendre experiències docents, descobrir estratègies i metodologies posades en pràctica, disposar de material educatiu, entre molts altres. 

Tot i l'evidència dels seus bons resultats, la seva aparició també ha afectat en d'altres aspectes que potser fins fa un temps eren indispensables. Un d'ells, l'escriptura, ja que, des del naixement dels ordinadors, ha quedat en un segon pla. Els nens d'avui omplen les pantalles de paraules, en comptes dels "antics" fulls de paper. Resultat: mala escriptura, dificultats per sintetitzar allò que volem dir, pèrdua d'atenció (ja ho diuen, estar moltes hores davant l'ordinador no és bo). 


Fa ben poques hores he descobert que uns estudiants del "Colegi Olin" (Boston) han creat una màquina, anomenada Herald, que permet crear i imprimir caligrafies automàticament. Us he de dir que de seguida m'he posat les mans al cap: trobo una barbaritat decidir substituir l'escriptura de les persones per una màquina! Si és que escriure és un art... Què en penseu?

Comentaris

Marta ha dit…
Força interessant l'entrada, és per pensar-hi una bona estona.
Per cert, si et passes un momentet pel meu bloc, trobaràs una coseta per a tu. Espero que t'agradi.
Una abraçada.
Fany Sedano ha dit…
Hola Joel. És molt interessant aquest post. Estic totalment d'acord. Penso que, de vegades, s'oblida que les noves tecnologies no han d'anular els mètodes d'escriptura tradicional, sinó que han de ser un complement d'aquests.
Bertha ha dit…
Hola Joel:

Totalmente de acuerdo: la escritura es el caracter y la personalidad de cada uno no, podemos ser robots.Esta muy bien la tecnología al uso de la enseñanza pero jamas para sustituirnos ;cada persona es singular y la escritura es el rasgo que nos define el estado anímico.

Un abrazo feliz domingo.
Unknown ha dit…
M'ha sorpresa la te va entrada. Jo soc molt defensora de les TIC, pero l'escriptura es tan personal... i en dediquem tanto de temps i esforços a l'escola...
De fet aquest cura estic provant metodes perqué el alumnos millorin el traç sense els treballs feixucs de la cal.ligrafia amb Pautes. Ja fare alguna entradeta cap a final de curs.
Ja se sent oloreta de vacances, bon final de trimestre.
false ha dit…
Hi ha poques coses gratuïtes tan emocionants com rebre una carta a la bústia escrita a mà, o trobar una nota de suport, acomiadament, o amor...
Pot ser abans que comencin a enviar-se whatsapp, e-mails i xats, es pot potenciar el gust per cartejar-se, enviar-se notes o deixar-se missatges secrets. Els quedarà com un recurs més, com una d'aquelles coses petites i boniques que es poden fer servir com a eina per fer les coses d'una forma més personal.
Ahir vaig veure un post d'un pare que cada dia enviava un missatge als seus fills (o filles) dibuixat a la bossa de l'esmorçar. Imagino que els destinataris esperaven cada dia la sorpresa del dibuix, després les lletres i finalment les frases personalitzades i trobaven un gran estímul per apendre a llegir i escriure...a mà.
Joel Artigas ha dit…
@Marta Me n'alegro que t'hagi agradat Marta, sí, jo també ho trobo força interessant. Ara mateix passaré pel teu bloc a buscar el regalet. Gràcies!!! :) Petons.
Joel Artigas ha dit…
@Fany Jo també penso de la mateixa manera, les noves tecnologies no haurien de substituir l'art d'escriure, haurien de servir de complement. Molt d'acord! Gràcies per l'aportació.
Joel Artigas ha dit…
@Bertha Exacto. Mediante la escritura podemos adivinar muchas cosas de las personas, son un aspecto más de nuestra personalidad. Muy buena tu aportación, es un placer poder leer tus comentarios. Besitos! :)
Joel Artigas ha dit…
@Angels Jo també sóc molt defensor de les TIC, però no cal oblidar aspectes essencials com ara l'escriptura. Com bé diu Bertha, no deixa de ser una pràctica que ens reflexa el nostre caràcter i personalitat.

Sí, cal esbrinar què ens aporten les NTIC per saber com les podem utilitzar per a resoldre els treballs feixucs i de fitxes que normalment s'associen a l'aprenentatge de l'escriptura.

Estaré atent a l'entrada. Moltes gràcies! Una abraçada. :)
Joel Artigas ha dit…
@no D'acord amb tu, opino que cal potenciar aquestes "petites coses" perquè no quedin en l'oblit, ja que en el seu moment van ser aspectes del tot rellevants. No hi ha cap mena de dubte que davant les NTIC l'escriptura ha quedat en un segon pla... cal digerir aquest immediat avenç tecnològic per aprendre com ens ho podem fer per no deixar perdre aspectes que d'altra banda són fonamentals!

Aquest pare ha sabut trobar la manera de motivar i incentivar els seus fills a la lectura i l'escriptura (bona inicativa!). Ara ens falta saber què és el que podem fer com a societat...

Salutacions!
Magda ha dit…
Joel quina entrada més interessant !!!!
Una entrada per reflexionar i rumiar !!!!!
És veritat que les TIC ens han proporcionat molts avenços, ens ha facilitat la nostra vida diaria, ens han donat mil i un recursos ..... però personalment crec que han de ser un complement i no un subtistut de l'escriptura tradicional.
L'escriptura és una senyal de la nostra identitat i és important que no es perdi o deixar-la en un segon pla!!!
Molts petonets trempat i bona setmana
Joel Artigas ha dit…
@Magda Exacte, estic completament d'acord, sempre ha de ser un complement i no pas allò que poguem substituir. Petonets! M'encanta conèixer les vostres opinions! :)
Margalida ha dit…
Sempre he cregut en el progres. L'escriptura manual es un art pero sha d'adaptar sempre a les necessitats dels aprenents i al seu estil d'aprenentatge.

Que passa quan un infant presenta disgrafia, o quan senzilllament l'escriptua amb l'ordinador l'ajuda a organitzar les idees...

Pens que el més important es que la forma d'aprendre i els recursos estiguin al servei dels aprenents i no a l'inreves.
Hem de ser flexibles i trobar cadascú estratègies personals d'aprenentatge.

No hem de prendre partit per una metodologia més que una altra sino ser capaços de diversificar. Crec que cada infant es únic i especial, i apren de forma personal escoltem-lo i adaptem les nostres creences per a que pugui desenvolupar les seves multiples intel.ligències.

Allò mes important es el respecte i cercar la forma d'ensenyar mes adequada per cada alumne.

Siguem creatius i donem la benvinguda als alumnes i persones que creen altres formes d'escriure i d'aprendre que els hi son pròpies i adequades.

Salutacions un gran bloc.

Joel Artigas ha dit…
@Margalida Coincideixo completament amb la teva reflexió. T'agafo la frase: "El més important es que la forma d'aprendre i els recursos estiguin al servei dels aprenents i no a l'inreves.
Hem de ser flexibles i trobar cadascú estratègies personals d'aprenentatge". Exacte, els infants no només han de ser el centre de l'activitat educativa, sinó que han de formar part d'una metodologia d'aprenentatge individualitazda a les seves característiques i habilitats cognitives.

Moltes gràcies per la teva aportació. Salutacions! :)