Hivern: (...) un recomençar esperançat.

Fent un homenatge a Miquel Martí i Pol i donant la benvinguda a aquest hivern, us presento el bonic poema Hivern. Un poema que val la pena treballar-lo amb els infants, així com el seu significat i els elements primordials que ens guarda aquesta estació tan freda, però a l'hora amb tan de caliu i il·lusió. Espero que us agradi.

HIVERN

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s'apressa sortint del cinema.

 

L'hivern no és trist:

és una mica malenconiós,

d'una malenconia blanca i molt íntima.

 

L'hivern no és el fred i la neu :

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

 

L'hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt les coses.

 

L'hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible. 

Imatge disponible al bloc Poesia Infantil i Juvenil