Transmetre: un error dialectal?

Respectar als altres, valorar les seves opinions i els seus pensaments, la seva forma de ser, conèixer i saber d'on prové una persona i per tant apreciar la seva cultura , ..., són aspectes que caldria treballar amb els infants. Encara em sobte trobar persones que són incapaces d'escoltar, reflexionar, respectar als altres, en definitiva, incapaces de fer servir el seny, allò que ens serveix per ser racionals, és a dir capaços de pensar i raonar: una capacitat que només posseïm els éssers humans.

Després d'aquesta breu instroducció, m'agradaria explicar-vos la situació en la que em vaig trobar ahir a la nit mentre tranquilament, i com de costum, prenia una cervesa amb els meus amics per tal d'esbargir-me de la rutina quotidiana. Com que és una història digne de recordar he decidit posar-li el títol: Transmetre: un error dialectal?

Transmetre: un error dialectal?

Després de sortir de casa i mullar-me completament pel camí vaig arribar al bar Diamant, un lloc acollidor que normalment ens acompanya amb música jazz, no obstant ahir hi havia un soroll esmortidor que enfosquia les melodies que, al mateix temps, intentaven escapar d'aquell cúmul de persones que s'agrupaven davant la porta principal per observar com queia l'aigua de la pluja. 

Mentre em topava amb les persones que em barraven el pas vaig aconseguir arribar a la taula on m'esperava un dels meus amics. Ell acabava d'arribar així que també estava mullat. Com de costum, vam parlar i parlar i mica en mica van anar arribant altres amics i amigues nostres. Al cap d'una estona, al veure que ja no plovia gaire i que el nostre estomac es començava a queixar fent un rau rau, vam decidir anar a sopar tots junts. 

El sopar va ser molt bo, vam sortir ben tips. Així doncs, per fer baixar aquell àpat vam decidir anar a prendre alguna cosa a un altre lloc, ja que, a més, ens hi estaven esperant altres amics que ja feia estona que hi eren. Aquest lloc és un bar d'ambient on hi acostumen a anar dones homosexuals, no obstant és un espai obert a qualsevol persona independentment de la seva tendència sexual. És molt agradable, a més la persona que porta el negoci és la parella d'una de les nostres millors amigues.

Aquella nit vam decidir seure a la "barra": tot i que a vegades és una mica incòmode perquè la gent no para de passar amunt i avall, la barra permet que la gent estigui més activa, més dinàmica, ... Va ser en aquest moment quan va entrar una amiga nostra amb dos amics seus (val a dir que l'estat dels nois era bastant lamentable). Ens vam presentar entre tots i vam seguir xerrant com qualsevol altre nit. 

Al cap d'una estona, dos dels meus amics i jo vam establir una petita conversa amb un dels dos nois que havíem conegut. Mentre parlava un dels meus amics es va entortolligar amb la paraula "transmeteu", (referit a vosaltres) i en comptes de pronunciar-la correctament va dir transmiteu. De seguida es va establir el següent debat:

- No, és transmitiu. Va respondre el noi nou

- Jo diria que és transmetiu. Va dir un dels meus amics. 

- Ja, ja. Va esclatar a riure l'altre amic meu. 

- A mi això, em sona a xino! Vaig dir jo. 

Dita aquesta útlima intervenció meva "el noi desconegut" va esclatar de ira contra mi, acusant-me de faltar el respecte al seu dialecte (es veu que era lleidetà) i de traïcionar la llengua catalana. Evdentment, els meus amics i jo, vam tractar d'explicar-li que es tractava d'un malentès, ja que jo havia dit l'expressió "em sona a xino", referint-me a quan una paraula perd el seu significat després d'haver-la repetit moltes vegades. Tot i això, va ser impossible fer-li entendre, ja que els seus lladrucs i insults emmudien les nostres paraules. 

Les nostres cares reflectien confusió i malestar per aquella situació. Vam decidir no fer-li cas i seguir la nostra conversa independentment d'aquella reacció desmesurada. Va ser en aquest instant quan l'amic d'aquest desconegut va entrar i li va demanar explicacions a ell sobre el que estava passant. Així doncs, pensant que els seu amic tindria més seny per valorar aquella situació, ens vam ficar a la conversa per tal d'explicar-li amb claredat tot el què havia passat. No obstant, no ens va voler escoltar i per tant la situació s'anava fent grossa i conflictiva a mesura que anava passant el temps. Recordo les paraules del seu amic: 

- Això o ho soluciones ja o ho arreglem a "osties"!

Després d'això, em vaig acomiadar dels meus amics, vaig desaparèixer del bar i me'n vaig anar cap a casa. Evidentment, no volia ser partícip d'una baralla i menys tractant-se d'una tonteria com aquella.

Sembla al·lucinant que puguin passar coses com aquestes, sembla mentida que hi hagi persones incapaces d'escoltar, de raonar, de pensar en les seves actuacions, ... Barallar-se és la solució? Què han fet aquestes persones per acabar d'aquesta manera? Quin tipus d'educació han rebut? És aquest el món que volem construir? Etc. No tinc paraules per representar la impotència que vaig tenir al no poder fer entendre a algú que s'estava equivocant, que aquella situació no tenia ni cap ni peus. Realment, què trist viure així.