Compartir: un valor perdut

Des del Facebook m'ha arribat el vídeo Experimento Comparte - Acción con el Hambre, un experiment que ens transmet el missatge Compartint podem combatre la gana. Així doncs, des de l'organització Acción con el Hambre es pretén combatre la desnutrició infantil i garantitzar aigua i mitjans segurs per a les poblacions amb més problemes de desenvolupament.

Experimento Comparte

Tenir la voluntat de compartir és una capacitat que tenim totes les persones, no obstant som nosaltres mateixos les que finalment decidim si volem fer-la servir o deixar-la de banda i pensar en nosaltres mateixos. Aquest egoïsme ha estat imposat per la societat actual, una societat marcada per la productivitat, pel tenir més que l'altre, sense tenir en compte les conseqüències, ... Aquests efectes d'egoïsme fa anys que els països pobres els pateixen diàriament, tanmateix és ara que les societats del primer món estan començant a notar aquesta inestabilitat econòmica i social. Malauradament, aquest és un dels motius pels quals les persones estan començant a despertar la consciència de la situació mundial. 

Aquest tipus de reflexions em porten a entendre que ens cal recuperar aquest esperit que tenen els infants, aquesta vulnerabilitat, aquest sentiment de compassió, autoestima, comprensió. Però, què és el que hem fet per perdre aquest esperit? Potser ens caldria que des de les escoles es treballessin més aquests aspectes? Les famílies també haurien de fomentar aquests valors? etc. No és d'estranyar que aquests vídeos ens impactin, ja que no estem acostumats a veure aquest tipus de situacions. Ens cal consciència, despertar d'aquest món que ens esmuny l'alegria de ser persones, d'estimar, de ser lliures, de tornar a ser infants.

Comentaris

Jon ha dit…
Gràcies per donar ressó a aquest vídeo i per la teva reflexió.

Acció contra la Fam - Catalunya
Joel Artigas ha dit…
Gràcies a vosaltres Jon! Emhorabona per la feina que heu realitzat. Està arribant a moltes persones.

Salutacions. Gràcies.
Jo penso que, en aquest cas, no és tant la importància d'haver d'ensenyar als infants des de casa i des de les escoles, sinó deixar que els infants ens ensenyin.
Només cal veure el vídeo. Ells sí que tenen molt integrat el valor de compartir.
Què passa a mesura que passen els anys??
Joel Artigas ha dit…
Sí, potser sí que caldria estar més oberts en aquest ensenyament del que ens parles, no obstant no cal oblidar que hi ha coses que els infants no ens poden ensenyar (depenent es clar del context i de l'edat dels infants), així com el sentit que té compartir, l'autoestima, aquella consciència que ens ha de despertar el voler valorar les coses, ... Els falta viure, conèixer, saber, comparar, entre molts altres. En aquest aspecte, som nosaltres els qui hem de saber com actuar per tal de construir, conjuntament amb l'alumnat, aquests coneixements i experiència vital (amb això incloc la necessitat de treballar en un mateix sentit tota la comunitat educativa).

Tot i aquest raonament, hi ha quelcom d'inocència, felicitat, senzillesa, espontaneïtat que ens cal recuperar. Com fer-ho? Això és el que hauríem de qúestionar-nos, per tal de resoldre, tal i com explico al post anterior, aquesta societat marcada per l'egoïsme, el pensar en un mateix.

Gràcies per la teva aportació. Salutacions.