El abuelo educa: un punt crític

Avui he topat amb la pàgina web El abuelo educa que, tot i que el seu nom ens podria portar a discutir i debatre una llarga estona sobre la figura que tenen els avis a l'educació actual, he trobat interessant de fer-li una ullada i esbrinar què ens oferia i de quina manera ho feia. Així doncs, aquest espai ens agrupa continguts per àrees curriculars (matmàtiques, llengua, geografia, anglès, ...), a fi que els infants aprenguin de manera entretinguda i divertida, és a dir proposant activitats on el joc és molt present. Es tracta, segons ens explica la pàgina principal, d'un mètode didàctic i pràctic que s'aproxima a l'ensenyament i aprenentatge de l'infant a partir del joc.


Segons aquest mètode, aquest tipus d'activitats ens podrien anar bé per reforçar els coneixements que els infants aprenen durant el dia. Des del meu punt de vista, potser seria bo fer servir aquest espai com una activitat de descans perquè els infants juguin, experimentin, reconeguin el que han après, descansin dels deures que no s'acaben mai, etc.

Crítica

M'agradaria destacar la última frase que ens defineix aquest lloc: "El abuelo educa" entretiene a los niños con divertidos juegos hechos por el abuelo para sus hijos y para, de momento, sus cuatro nietos. Y ahora los compartimos con todos vosotros pues tal vez puedan seros de utilidad. Personalment, crec que crear aquest tipus de lloc web determinen encara més la trista figura que està agafant l'avi actual: aquella persona que s'encarrega dels seus néts i que per tant no deixa de ser un dels primers responsables de la seva educació. Relament, és això el que volem? Creieu que tots els avis estan disposats a fer-se càrrec dels seus néts habitualment? Ens podem aprofitar d'aquesta situació? 

"Potser hauríem de pensar en què s'està transformant l'educació actual i no d'intentar justificar-la"

Comentaris

Victòria Cardona ha dit…
Doncs sí que fas bé de tenir aquest punt crític sobre si els avis eduquen perquè la responsabilitat total de l'educació dels fills és la dels pares. Ara bé el seu paper ha de ser molt i molt valorat. Ells no són els mal criadors oficials sinò que moltes vegades són els que ajuden a conciliar el treball de la parella. També són els que transmeten les seves arrels i ajuden a tenir la nostra memòria biogràfica al dia, fonamental per tenir seguretat per anar per la vida. Et felicito pel teu bloc, Joel!!!
Joel Artigas ha dit…
Totalment d'acord amb el que dius, el paper dels avis és essencial per paliar la situació que viu quotidianament l'educació. Són els que ens recorden aquella època tant difícil de suportar, són els que ens ajuden a valorar més el que tenim, ...

Valoro molt aquests comentaris, ja que m'ajuden a seguir treballant, a reflexionar i opinar sobre l'educació actual.

Moltes gràcies.
Unknown ha dit…
Estic d’acord amb el que comentes, Joel, i també estic d’acord amb el que apunta la Victòria. Ara bé, no podem oblidar que no tots els casos són iguals i, per tant, la influència dels avis/es que imposen una “educació” tradicionalista i masclista, tot manant i exigint un respecte que no donen ni transmeten i que anul·la la figura dels pares, no és gens positiva; entre d’altres coses perquè fa que es mantinguin uns valors discriminatoris i retrògrades, fruit de les confusions, els dogmatismes i la ignorància supina de la cultura de “l’alcohol” que els sustenta.
Joel Artigas ha dit…
Tens tota la raó Lídia, cal no oblidar que hi ha avis que intenten transmetre el que ells van aprendre sense tenir en compte les seves conseqüències. Cal doncs que els avis aprenguin a educar a la seva família (si això és el que necessita la nostra societat), en aquest aspecte ens cal treballar per aconseguir una educació digne, respectuosa, no excloent, ...

Gràcies per aquest comentari tant reflexiu.