TANV: Trastorn d'aprenentatge no verbal

Avui us presento el TANV (Trastorn d'aprenentatge no verbal), ja que de ben segur molts de vosaltres no el coneixeu. El fet que sigui un trastorn difícil d'identificar, ja que té una prevalença d'un 10 o 15 % a alguns infants, va molt relacionat amb el fracàs escolar. Així doncs des de fa ben poc s'està treballant per donar a conèixer aquest síndrome neurològic que afecta a l'aprenentatge i també a molts aspectes de la vida individual dels infants. Una de les entitars que ho treballa és el TANV - Catalunya és una associació catalana de famílies afectades pel TANVque neix amb la necessitat de donar a conèixer a la societat aquest trastorn.

Quina és la causa del TANV?

Després de fer estudis i recerques des de l'òptica neurològica s'ha acabat determinant que el TANV podria estar relacionat amb una disfunció en la substància blanca del cervell (sistema de connexió del cervell). D'aquesta manera, la transmissió de senyals no treballa correctament, ja que hi ha una quantitat desproporcionada de matèria blanca a l'hemisferi dret en comparació amb l'esquerra. Per aquest motiu el TANV també s'anomena Síndrome de l'Hemisferi Dret.

L'hemisferi esquerra es manté intacte. Per això, el llenguatge, el raonament i altres eines que es processen en aquest hemisferi queden preservades. D'altra banda, l'’hemisferi dret, que té a veure amb els aspectes espacials, abstractes, intuïtius i no verbals, està desajustat. A més, com que les eines principals d'’ordenació del pensament requereixen l’ús d’'ambdós hemisferis per integrar informació més complexa, aquestes eines queden desaparellades, ja que un dels hemisferis no treballa òptimament.

Dificultats dels infants amb TANV (document extret del TANV - Catalunya)

1. Atenció i percepció tàctil i visual: El dèficit en aquestes àrees pot portar a la conclusió errònia que els nens tenen TDA-H. Això es degut que als primers anys l’aprenentatge es basa en eines visuals i tàctils que impedeixen al nen amb TANV assolir coneixements. A mida que l’ensenyament esdevé més verbal, els dèficits d’'atenció visuals i tàctils de l’'alumne amb TANV esdevenen aparents.

2. Coordinació psicomotriu (maldestresa): per exemple saltar, collir i llançar una pilota, pedalejar, retallar, escriure a mà, són activitats de coordinació psicomotriu que són tot un repte pels TANV. Fins i tot s'’ha dit que els nens i nenes TANV dibuixen les lletres i que, en realitat, mai no aprenen a escriure. L'aprenentatge de la cal·ligrafia s’ha arribat a comparar amb la reeducació que rebria un adult que ha patit una embòlia.

3. Adaptabilitat: aquests nens tenen dificultats per adaptar-se als canvis d'una rutina establerta; troben confort i seguretat en la rutina i els canvis provoquen ansietat.

4. Orientació espacial i temporal: tenen tendència a perdre’s de camí de casa a l’escola, també es perden i/o es desorienten amb facilitat. en els espais no familiars. Els costa percebre amb la seva totalitat, per exemple “com funciona una jaqueta o una bata” i això els suposa serioses dificultats a l'hora de vestir-se i desvestir-se. També poden tenir dificultats per entendre conceptes com el temps, inclòs els dies de la setmana, el nombre de dies en un mes, mesos en un any, dies en un any, etc.

5. Flexibilitat mental: el nen TANV pensa i aprèn de manera concreta i així processa la informació –en blanc i negre, sense matisos de gris-. Pensa en termes lògics. I posa etiquetes verbals als conceptes que aprèn, sense matisos.

6. Funció executiva i organització –Memòria de treball: el noi TANV té dificultat per prioritzar i organitzar tant els seus pensaments com la seva feina. Quan ha de fer una tasca, cal presentar-li de manera concreta i desglossada perquè ell potser que no sigui capaç de simplificar-la en seqüències ordenades, el qual no vol dir que no pugui fer-la. Tampoc té memòria de treball, i li costa automatitzar, per exemple, moviments motrius com poden ser els de l’escriptura, o actes més complexos com posar-se i cordar-se unes sabates d’esport. El nen o nena TANV no aprèn només mirant, cal instruir-lo en les coses més bàsiques i funcionals de la vida quotidiana (cordar i descordar-se botons, cremalleres, menjar amb els estris adequats).

7. Llenguatge pragmàtic, o sigui l’ús funcional del llenguatge: els nens TANV no poden llegir entre línies, no interpreten cap altra comunicació que no sigui verbal. Encara que hagi desenvolupat un bon vocabulari, la seva comunicació pot presentar dificultats donada la seva interpretació literal. Cal ensenyar-los la pragmàtica del llenguatge com són els torns de paraula i d’'altres codis no verbals que són presents en les converses sigui similar.

8. Generalitzar la informació: el noi i noia TANV no poden aplicar coneixements adquirits en contextos anteriors en un de nou encara que sigui similar.

9. Eines socials: els nois i noies TANV no entenen la nostra cultura o regles socials que governen el comportament adequat. Cal treballar aquestes habilitats socials de manera planificada per tal que les aprenguin dins dels seus propis contextos reals. Pensem que els codis no verbals no els comprenen, els aprenen.

10. Estabilitat emocional: degut a la poca habilitat per ordenar el seu món, adaptar-se a noves idees i comprendre missatges no-verbals... normalment els nois i noies TANV es mostren ansiosos i aquesta ansietat s’incrementa amb l’edat a mesura que l’entorn esdevé més complex.

3r aniversari TANV-Catalunya

Per a més informació recomano que us adreceu a l'associació esmentada anteriorment. Allà trobareu què és el que ha fer el professorat, la familia, l'escola, etc. És evident que aquests alumnes han d'escolaritzar-se a l'escola ordinària, en aquest aspecte serà necessari que la comunitat educativa treballi conjuntament per ajudar l'infant amb TANV. Cal saber que hem d'anar més enllà de la integració, ens cal incloure l'alumnat per tal de construir una escola de tots i per a tots. Això implica saber que el millor aprenentatge per els infants amb discapacitats és a l'escola inclusiva, lluny dels centres hospitalaris, espais dedicats únicament a persones amb discapacitats, car tot i que molts d'ells naveguen sobre la ignorància, no deixen de recolzar l'exclusió social.