Música i passió: un problema social

Benjamin Zander, músic i pedagog, ens exemplifica el problema que té la música clàssica a la societat actual. Així doncs, a partir d’una conferència plena d’exemples i d’històries viscudes, ens mostra la importància d’entendre i estimar la música clàssica. 

Per l’autor, estem dividits en tres gran grups: els apassionats per la música clàssica; els que els importa la música clàssica, és a dir aquelles que quan arriben a casa es treuen les sabates, s’asseuen al sofà i es posen la música clàssica per relaxar-se; i per aquelles persones que mai escolten música clàssica, considerades molts cops per ells mateixos, com sordes de la música. Tanmateix, s’ha de verificar que això és totalment impossible. Totes les persones tenim una oïda fantàstica capaç d’escoltar i sentir.

Per entendre el què ens vol dir Benjamin ens posa un exemple de Chopin, en el què ens explica el què tots els ésser humans estem acostumats a sentir: la obvietat, el canvi perfecte, la cadència autèntica, la resolució evident, ... Tanmateix, ens ho explica dient-nos que no cal que ens fixem amb cada nota per separat, sinó amb la línia llarga que va d’aquesta nota fins la següent, d’aquesta manera, i segons ell, és com pensava Chopin. Amb aquestes paraules l’autor ens fa entrar a un món fascinant en què manté el públic amb els “ulls brillants”, és a dir amb un interès i fascinació per allò que està explicant: la música clàssica. “El meu poder depèn de l’habilitat de fer poderoses a les altres persones”.

Recomano a tothom, i concretament a totes aquelles persones que es dediquen a la docència, que vegin aquest vídeo. Jo, personalment, em vaig quedar embadalit davant la senzillesa i simplicitat com l’autor ens explicava les coses. De cara al professorat, crec que és una bona experiència per a qüestionar-se si realment som el que veiem quan ens mirem al mirall, som allò que hauríem desitjat i, al mateix temps ho desitgem per als altres. Benjamin Zander és capaç de resoldre’ns què és el que cal respondre per tal de saber si realment estem fent bé la nostra tasca educativa. No obstant, cal tenir en compte que això és una tasca personal i intransferible que hauria de realitzar cada professor. Així doncs, si nosaltres tenim clar el que som ho sabrem transmetre i, per tant el nostre alumnat se’n beneficiarà adequadament.