La dislèxia: un trastorn desconegut?

En aquests darrers dies exercint la meva tasca de docent, em van demanar si em podia fer càrrec d'una nena d'onze anys amb dislèxia. Evidentment, el primer que vaig decidir va ser informar-me i demanar als pares tota la informació que tinguessin o que em pogués ser d'ajut per a treballar amb aquesta nena. Per aquells que no estigueu al corrent, la dislèxia és la manifestació d'una serie de trastorns d'aprenentatge (dificultats de laterització, alteracions de la psicomotricitat, trastorns perceptius) que en ocasions poden presentar-se d'una manera global, tot i que el més normal és que apareguin aïlladament. En aquest aspecte, la dislèxia és una dificultat relacionada amb el llenguatge que costa de detectar i sovint queda amagada darrera l'etiquetatge de les dificultats atencionals. 

Però, com la podem detectar?

La dislexia es manifesta d'una manera concreta sobretot en les matèries bàsiques de lectoescriptura. Així doncs, segons l'edat l'infant presenta unes característiques determinades o unes altres: 

Criteris Associació Britànica de Dislèxia (aquest enllaç ens exemplifica les característiques pròpies de la dislèxia compreses des de l'Educació Infantil fins a infants amb més de 12 anys d'edat). 

Educadora Infantil. Belén Merino Díaz (aquest enllaç ens exemplifica les característiques pròpies de de la dislèxia compreses entre els 4-6 anys fins a infants amb més de 9 anys d'edat).

Què cal fer? Com hem d'actuar?

A fi d'exercir una bona tasca docent se'm va lliurar un escrit del Centre d'estudi i tractament de dislèxia Montserrat Estil-les, el qual pretenia ser un suport indispensable per entendre i atendre les dificultats d'una persona amb el trastorn de la dislèxia. D'acord amb això, he trobat indispensable compartir aquesta informació, ja que de ben segur ens serà de gran utilitat: 

1. Fes-li saber que saps quines dificultats té i que intentaràs ajudar-lo, alhora que li demanes que també ell t'haurà d'ajudar.

2. Cal controlar i conèixer el temps que necessita per fer les diferents feines, no és recomanable pressionar-lo amb el temps. Si cal fes-li saber que tindrà tot el temps que li calgui.

3. Cal demanar-li en privat el seu consentiment per llegir en veu alta a la classe, davant els altres companys.

4. No recomanis que llegeixi a casa. No ho farà i sovint és un motiu de conflicte familiar. Cal recomanar que li llegeixin els adults, i això fin que ell vulgui ("fer la demanda").

5. Llegeix-li en veu alta els textos de les fitxes, problemes, lliçons, proves, etc.

6. No esperis que aprengui a ortografiar bé una paraula escrivint-la unes quantes vegades o amb moltes còpies o dictats. Gairebé segur que així no ho aconseguirà.

7. Deixa que consulti tots els cops que faci falta les taules de multiplicar.

8. Expressa-li que aprecies el seu esforç (per exemple, si en un treball escrit fa faltes, fes-li veure que ha escrit bé moltes paraules o que s'ha autocorregit).

9. Els errors d'ortografia, que segur que hi haurà als exàmens, mai han de fer baixar la nota final.

10. Possiblement les respostes que escrigui a l'examen no corresponen als seus veritables coneixements. Es pot completar la prova de manera oral.

11. No descoratgis als pares que ajuden als fills a fer deures i treballs no desvaloritzar un treball fet a casa perquè "t'han ajudat, oi?". Al contrari, cal mesurar i pactar amb els pares la quantitat de material per llegir o la quantitat de deures que el nen i la família poden assumir.

12. Cal estimular el nen a classe fent-li preguntes sobre les coses ue sabem que pot respondre, que domina a fi d'anar reforçant la seva seguretat i autoestima. També se li pot preguntar si està disposat a respondre alguna pregunta sobre el tema estudiat o de la lliçó que calia recordar aquell dia. Sovint són nens que aprenen i obliden, o sigui, a casa amb els pares han aconseguit aprendre la lliçó (sovint després de gran esforç i de discussions esgotadores pel nen i pels pares) i l'endemà quan el nen arriba a l'escola la té "oblidada".

13. Sempre i en qualsevol situació cal "desbloquejar" el nen. O sigui evitar les situacions que puguin augmentar l'ansietat.

14. Millor reforçar les coses que ell pot fer bé que estar pendents del seu comportament. El comportament pot canviar si el nen va augmentant d'autoestima (o sigui va adonant-se de que pot llegir millor, escriure amb menys errors, fer els problemes com els seus companys, etc).

15. Utilitza poc o gens l'expressió: "t'has d'esforçar més".

16. No pensar solament que el nen és "immatur". Cal recordar que una estructura dislèxica o un dèficit d'atenció no són mai producte de la voluntat del nen.

Com tractar la dislèxia
Entrevista a Eduardo Herrera. Part 1
Entrevista a Eduardo Herrera. Part 2
Entrevista a Eduardo Herrera. Part 3
Entrevista a Eduardo Herrera. Part 4
Aprenent a reconèixer les lletres