La música, un remei contra el càncer

Com bé sabreu fa cosa de quatre dies es va celebrar la Marató de TV3. Aquest any l'edició de la Marató es va centrar en conscienciar i impulsar la recerca del càncer, així doncs al llarg de tot el dia es van recollir un munt de donatius solidàris fins a arribar a una xifra extraordinària: 10.113.152€! Suposo que el fet que el càncer sigui una de les principals causes de la mort entre les persones de 35 a 70 anys va despertar l'interès de molta gent, a més d'aquelles persones que viuen o han viscut de ben aprop aquesta malaltia.

Ens cal somriure a la vida, trobar i buscar allò que ens fa ser feliços

Il·lustració de Francesca Quatraro

Us he de dir que malauradament jo també estic vivint de ben aprop aquesta malaltia. Sí, un dels meus alumnes, en Xavier, un home d'uns 50 anys, pateix càncer d'ossos (Osteosarcoma). Aprofitant que aquest any la Marató en feia referència, m'agradaria que coneixessiu una mica la història de'n Xavi a les meves classes. 

A principis d'aquest any, des de la direcció de l'escola, em van dir que tindria alguns alumnes nous (normal en un començament de curs). M'encanta veure i conèixer noves cares, ja que de tots n'acabo aprenent cosetes. De fet, em meravella aquest intercanvi de coneixements: per una banda hi ha el coneixement inconscient, el que aprenc jo dels alumnes; i per l'altra el coneixement conscient, el que n'aprenen ells. No és bonic? 

Aprendre és com menjar: ens omplim de coneixements i de sabers. 

Tanmateix, mai ens atipem, sempre en volem més i més!

Il·lustració de Vadim Gannenko

Un d'aquests nous alumnes va ser en Xavier. Perquè us en feu una idea, en Xavi és una persona amb molt personalitat i caràcter, així doncs de seguida que ens vam conèixer ja ens vam explicar qüasibé totes les nostres "batalletes".

Al cap de poques setmanes d'haver-lo conegut em vaig fixar que cada cop que venia a classe estava cansat, es queixava d'haver tingut una mala setmana, d'haver-se barallat amb algú de la família (problemes familiars)... Ràpidament, vaig entendre que calia utilitzar la música per despertar aquella falta d'il·lusió i de felicitat per viure i gaudir d'allò que tenim! Així ho vaig fer...

Va ser al cap de poc que preguntant a la direcció em vaig assabentar que en Xavi estava en tractament per curar-se d'un càncer. Per un moment, vaig quedar immobilitzat, tot i així de seguida vaig entendre moltes de les coses que m'explicava. Calia però, seguir endavant i lluitar! Des d'aquell dia, les nostres classes són molt intenses i energètiques, fet que ens fa sortir somrients i amb ganes de seguir aprenent i aprenent. 

Ara, sempre que estic amb en Xavi em diu: Per a mi la música és el meu tractament! Abans no sabia que fer, ara tinc ganes d'aprendre, de fer coses... Genial! Fer classes amb ell és una experiència inoblidable, és la classe més divertida i entretinguda de la setmana. Si és que al final la vida es redueix en aquests petits moments, aquests instants de felicitat, oi? Sense cap mena de dubte, cal aprofitar-los i no deixar-los escapar.

L'arbre de la vida: cadascú té el seu arbre, les seves fulles, les seves arrels... 

Ens cal seguir creixent, tenir esperança, aprendre allò que som.

Il·lustració de Claire Barone